Ja hem tornat a Mallorca

Bé, després de moltes hores d'avió i una escala a Miami molt menys accidentada que a l'anada, ja hem arribat a Mallorca. Aquests darrers dies abans de partir han estat molt intensos en quant a feina, i per això no hem trobat el moment d'actualitzar el weblog. Això no vol dir que no hagui passat res des del darrer missatge, de fet hauríem pogut dir moltes coses sobre la compra dels nous ordinadors, la visita a l'agroturisme de l'illa Zapatera, o inclús sobre l'huracà Beta, i evidentment també sobre la botiga virtual (que ja està pràcticament en marxa) i la nova web de Nicaraocoop, completament refeta. Crec que la conclusió del viatge és que, tot i haver assolit els objectius marcats, hi ha moltíssima feina a fer, tant en el tema de la botiga com en altres temes que s'han obert mentre érem allà. En realitat, això no ha fet més que començar, i esperam que aquesta visita sigui només l'inici d'una llarga i fructífera relació amb Tecuilcán/Nicaraocoop i Nicaragua en general...

Visita a Ometepe

Després d'haver treballat fins dilluns ben tard, adelantant força feina de totes les qüestions que tenim en marxa... que cada cop sembla que siguin més...
Aquests darrers dos dies (dimarts i dimecres) hem estat a l'illa d'Ometepe, que com probablement sabreu està ubicada al mig del llac Nicaragua, el llac més gran del país, i que a més es caracteritza per tenir dos volcans: el Concepción (més gran i actiu) i el Maderas. En primer lloc anàrem a veure el Charco Verde, una llaguna dins Ometepe situada al costat del restaurant on dinàrem (i que forma part de la xarxa de turisme sostenible de Tecuilcán). Posteriorment anàrem a la Finca Magdalena, que és una mescla de cooperativa agrícola i agroturisme ubicada al mig de la pujada al volcà Maderas. Des d'allà poderem comprovar l'estat i funcionament del projecte Red Libre de Ometepe, que des de la finca intenta donar cobertura d'Internet wireless a bona part de l'illa.
Ja que érem allà, no podíem deixar de pujar el Maderas (1400 m) per tal de veure la laguna que hi ha al seu cràter. Com podreu apreciar per les fotos, la pujada va ser bastant potent (4h de pujada i 3h de baixada), amb molta de boira i humitat i, sobre tot, molt de fang. La gent de la foto són uns companys que trobàrem al ferry d'anada a Ometepe i que s'apuntaren a veure la finca i pujar al volcà. Són n'Àlex i na Cristina, una parella de les rodalies de Barcelona, i na Jutta, una al·lota alemanya que fa feina a l'ambaixada alemanya a Managua. Gent molt aguda i simpàtica, i que ajudaren a crear un bon ambient a l'excursió, que bona falta hi feia...
Un dels objectius claus de la visita és comprovar a propia pell quina és la qualitat i la situació en la que es troba el turisme a l'illa, de cara a analitzar en quines línies de treball s'ha de continuar treballant més a fons per aconseguir dotar a aquest país d'una xarxa de turisme sostenible de qualitat certificada i completament preparada per l'arribada de visitants... aspectes que ara mateix no resulten gens fàcil de valorar...

Visita a la Laguna de Apoyo

El cap de setmana no hem sortit gaire perquè hem quedat a treballar a les oficines tot el diumenge. Però no obstant varem trobar una estoneta el dissabte a la tarda per fer una visita a la laguna de Apoyo, una llaguna a prop de Managua a la que costa bastant arribar (les carreteres estan bastant destroçades per les pluges recents), però que val la pena. La primera està feta des d'un mirador a un poblet que es diu Catarina, i l'altra és ja una vegada a peu d'aigua.

Visita a León

Aprofitant que havíem d'anar a veure la planta de Posoltega, ens vam aturar a fer un poc de turisme per León, ja que agafava de camí. La sensació que dóna León és una mica estranya, ja que l'estil de construcció és colonial espanyol i, si afegim que està ple d'esglèsies, tens la impressió d'estar visitant la catedral de Burgos o qualque cosa semblant. En qualsevol cas, molt diferent de Managua. Per cert, els de la foto són els nostres guies per León: en Pastor (un amic d'en Jairo, un compi de Nicaraocoop) i el seu nét Henry, que es va apuntar a darrera hora i té molt de futur com a guia...

Visita a la planta de Posoltega

Ahir vam sortir per primera vegada de Managua, en aquest cas per veure la planta de processament d'ajonjolí de Posoltega. Aquesta planta és un dels principals projectes de Nicaraocoop, i es va obrir amb molt d'esforç per tal de poder donar una alternativa raonable a una altra que tenia el monopoli absolut. El camí a Posoltega consisteix en 1h i mitja en cotxe des de Managua, amb vistes als llacs que envolten la ciutat i a qualque volcà (tot i que el dia estava ennigulat i no vàrem veure massa...).

Sopar d'acomiadament

Sí, sí... ja sé que les notícies seria millor que anàssin en ordre cronològic, però què vos puc dir... no ha pogut esser. I com que diuen que més val tard que mai, volia compartir amb tots vosaltres les fotos que ens ferem al restaurant "Sa llimona" de Sant Magí.



Amb l'excusa d'acomiadar-nos de na Lita i d'en Xus abans de partir cap a Nicaragua i també d'en Toni que encara no sabia quin dia partiria, varem organiztar un sopar d'aquells de molt de tiberi i moles rialles.
Ara, en Xus i na Lita ja són per Nicaragua i podrem veure les seves primeres imatges i seguir els seus comentaris en aquest mateix blog.

Salutacions a tots!